Psicòleg estadounidens, reconegut com el fundador i principal representant del conductisme.
En 1913 Watson va fundar el conductisme amb el seu ensaig La psicología como la ve el conductista, moviment que reduia la psicologia a l'estudi de la conducta externa observable de forma objetiva, les unitats de la qual son conexions innates o adquirides pel condicionament entre l'estímul i la resposta. Watson no creia que la conciencia fos objecte d'estudi de la psicologia i va explicar el pensament com un “habla subvocal”, es a dir, que surgeix dels moviments de la llengua i les cordes vocals. En la seva obra El comportamiento (1914), afirma: “Dadme a una docena de niños sanos y bien formados y mi propio mundo específico para criarlos, y os garantizo que elegiré uno al azar y lo educaré de manera que se convierta en un especialista en cualquier ramo que yo elija (...), cualesquiera que sean sus aptitudes, inclinaciones, propósitos, talento, o independientemente de quienes sean sus ascendientes”.
Watson va quedar immortaliltzat en els llibres de psicologia pels seus experiments per a demostrar les seves teories sobre el condicionament amb un nen anomenat el Albert, un nen de 9 mesos d'edat. L'experiment tenia l'objectiu de demostrar que el condicionament fu
ncionava i per tant va utilitzar a l'Albert, per a fomentar-li por a les rates. Per a fer això l'Albert, se li presentava una rata estímul neutre i a continuació s'emetia un so desagradable que provocaria la por estímul condicionat fins que finalment, Albert substituí l'estímul neutre pel condicionat amb la qual cosa finalment, va agafar por a les rates i per associació a tot allò similar. Aquest tipus d'experiments, obriren el debat sobre l'ètica a l'hora d'experimentar en éssers humans, i en molts països estan prohibits o mal vistos (afortunadament). Pel fet que les tècniques terapèutiques no estaven desenvolupades en aquella època el petit Albert continuà condicionat la resta de la seua vida.
ncionava i per tant va utilitzar a l'Albert, per a fomentar-li por a les rates. Per a fer això l'Albert, se li presentava una rata estímul neutre i a continuació s'emetia un so desagradable que provocaria la por estímul condicionat fins que finalment, Albert substituí l'estímul neutre pel condicionat amb la qual cosa finalment, va agafar por a les rates i per associació a tot allò similar. Aquest tipus d'experiments, obriren el debat sobre l'ètica a l'hora d'experimentar en éssers humans, i en molts països estan prohibits o mal vistos (afortunadament). Pel fet que les tècniques terapèutiques no estaven desenvolupades en aquella època el petit Albert continuà condicionat la resta de la seua vida.

Ànims amb el blog, Helena!
ResponderEliminarT'animo a què hi deixis la seva emprempta.