Emociones:
Las emociones consideradas conflictivas por nuestra sociedad son en realidad valiosas señales que remiten a problemas latentes. Por eso, escucharlas y dejarse orientar por ellas implica convertirlas en un instrumento productivo. Así, el miedo señala una desproporción entre una amenaza y los recursos con que se cuenta para resolverla, el enojo es el resultado de un deseo frustrado por algún obstáculo, y el sentimiento de culpa indica que hemos transgredido alguna norma de nuestro código moral. Sólo si aprendemos a interpretar adecuadamente la información que nos aportan estas emociones “negativas”, podremos llegar a aprovecharlas para localizar los problemas subyacentes y empezar a actuar para solucionarlos.
+Miedo:
tot de:
DR. NORBERTO LEVY
sábado, 16 de enero de 2010
viernes, 18 de diciembre de 2009
L’HOME HA DE TROBAR UNA RAÓ PER VIURE...

Viktor Frankl va néixer a Viena en una família d’origen jueva. En la seva vida va passar per tres camps de concentració (un d’ells Auschwitz) alemanys. A l’abril del 1945 va ser alliberat pels americans, però tota la seva família va morir als camps de concentració, però ell va poder sobreviure al Holocaust.
Després de la seva alliberació, va tornar a Viena. I va se al mateix any, 1945, que va escriure el seu llibre més famós, “El hombre en busca del sentido”. On descriu la seva experiència com a presoner en un camp de concentració, però des d’una perspectiva psiquiàtrica. En el seu llibre explica que tot i passar per les pitjors condicions de deshumanització i sofriment, l’home ha de trobar una raó per viure. Aquesta reflexió va ajudar-lo a confirmar i acabar de desenvolupar la LOGOTERAPIA, considerada (com ja he dit al principi) la Tercera Escola Vienesa de Psicologia, després de la Psicoanàlisi de Freud i la Psicologia individual de Alder.
En un principi va empatitzar amb Freud, qui li va publicar escrits... però de seguia es da declinar cap a la psicologia individual de Adler, del qual també se’n separà més endavant.
Va dirigir la policlínica neurològica de Viena fins el 1971. Va rebre el doctorat en filosofia l’any 1949. Va ser nombrat professor de la Universitat de Viena, i també va ser professor als Estats Units, a la universitat de Harvard i de Stanford, a més d’altres.
Va dirigir la policlínica neurològica de Viena fins el 1971. Va rebre el doctorat en filosofia l’any 1949. Va ser nombrat professor de la Universitat de Viena, i també va ser professor als Estats Units, a la universitat de Harvard i de Stanford, a més d’altres.
Va guanyar el premi Oskar Pfister de la Societat Americana de Psiquiatria, i altres distincions de diferents localitzacions europees.
Va estar ensenyant fins l’edat dels 85 anys a la Universitat de Viena. Va publicar més de trenta llibres, traduïts a diferents idiomes, va fer cursos i conferencies per tot el mont.
Va morir el dos de setembre del 1997, a Viena.
_______________________________________________________________
Quan buscava informació sobre diferents psicolegs de la historia, també sobre el sufriment i el dolor des d'una perspectiva psicologia he trobat la historia de Viktor Frankl, i després de llegir la seva biografia, respecte els camps de concentració on hi va perdre tota la família, va poder tirar endevant amb la seva vida, superant els obsacles i arribant a ser el que va ser. Doncs crec que va ser, i és un gran pricoleg més que s'ha de donar a coneixer.
jueves, 26 de noviembre de 2009
X FRAGIL
El passat dissabte 21 de novembre a girona es va fer una confèrencia per donar a coneixer una enfermetat que gràcies a moviments com aquest són més conegudes poc a poc, tot i que encara és considera una malaltia minoritaria.
El síndrome del cromosoma X frágil (SXF) és un trastorn genétic de transmissió familiar lligat al cromosoma X, que pot causar dificultats que poden anar des de problemes d'aprenentatge fins a una disminució en la capacitat intel·lectual.
Afecta 1 de cada 4.000 nens i 1 de cada 6.000 nenes, i 1 de cada 250 dones son portadores sense tenir manifestacions evidents.
Actualment, es considera la causa més freqüent de disminució en la capacitat intelectual.
El síndrome del cromosoma X frágil (SXF) és un trastorn genétic de transmissió familiar lligat al cromosoma X, que pot causar dificultats que poden anar des de problemes d'aprenentatge fins a una disminució en la capacitat intel·lectual.
Afecta 1 de cada 4.000 nens i 1 de cada 6.000 nenes, i 1 de cada 250 dones son portadores sense tenir manifestacions evidents.
Actualment, es considera la causa més freqüent de disminució en la capacitat intelectual.
lunes, 16 de noviembre de 2009
"EL VINCULO AFECTIVO"

La vinculación afectiva es una relación recíproca, afectuosa y fuerte entre dos personas, y es lo que normalmente se llama amor. Los psicólogos Mary Ainsworth y John Bowlby fueron los primeros en estudiar la vinculación afectiva en la infancia. Bowlby (1951) reconoció el papel que juega el bebé en el fortalecimiento del vínculo afectivo y advirtió en contra de la separación entre madre e hijo.
Existen cuatro etapas superpuestas en el desarrollo del vínculo afectivo de los bebés durante el primer año:
1. Antes de los dos meses, los bebés responden sin discriminación ante cualquier persona.
2. Hacia las 8 a 12 semanas, los bebés lloran, sonríen y balbucean más ante la madre que ante cualquier otra persona, pero todavía responden antes los demás.
3. A los seis o siete meses, los bebés muestran un vínculo afectivo claro con la madre, y disminuyen su expresión de amistad hacia los demás.
4. Sobrepuesto con lo anterior, los bebés desarrollan un vínculo afectivo con otras personas familiares, como el padre o los hermanos. El miedo a los extraños puede aparecer entre los seis y ocho meses.
También existen cuatro tipos de vinculación afectiva:
Vínculo afectivo de seguridad. Los bebés con una vinculación segura lloran o protestan cuando se va la madre y expresan felicidad cuando regresa. Utilizan a la madre como base segura; es decir, se alejan de ella para explorar, regresando ocasionalmente para asegurarse. Son bebés que cooperan y no suelen sentir ira. A los 18 meses se desplazan mejor que los bebés con vínculo afectivo de ansiedad.
Vínculo afectivo de evitación. Estos bebés rara vez lloran cuando se va la madre y la evitan cuando regresa. Se mantienen apartados de ella incluso cuando la necesitan y tienden a disgustarse con facilidad. Les molesta que los alcen en brazos pero aún más que los bajen.
Vínculo afectivo ambivalente o resistente. Estos bebés se vuelven ansiosos incluso antes de que la madre se vaya, y se ponen muy alterados cuando se marcha. Cuando ella vuelve demuestran su ambivalencia porque buscan el contacto con ella pero al mismo tiempo patean y chillan. No exploran mucho y son difíciles de calmar.
Vínculo afectivo desorganizado-desorientado. Los bebés con este tipo de vínculo muestran comportamientos contradictorios e inconsistentes. Saludan a la madre cuando regresa pero luego se alejan o se acercan sin mirarla. Parecen confundidos o temerosos.
lunes, 19 de octubre de 2009
- John B. Watson -
Psicòleg estadounidens, reconegut com el fundador i principal representant del conductisme.
En 1913 Watson va fundar el conductisme amb el seu ensaig La psicología como la ve el conductista, moviment que reduia la psicologia a l'estudi de la conducta externa observable de forma objetiva, les unitats de la qual son conexions innates o adquirides pel condicionament entre l'estímul i la resposta. Watson no creia que la conciencia fos objecte d'estudi de la psicologia i va explicar el pensament com un “habla subvocal”, es a dir, que surgeix dels moviments de la llengua i les cordes vocals. En la seva obra El comportamiento (1914), afirma: “Dadme a una docena de niños sanos y bien formados y mi propio mundo específico para criarlos, y os garantizo que elegiré uno al azar y lo educaré de manera que se convierta en un especialista en cualquier ramo que yo elija (...), cualesquiera que sean sus aptitudes, inclinaciones, propósitos, talento, o independientemente de quienes sean sus ascendientes”.
Watson va quedar immortaliltzat en els llibres de psicologia pels seus experiments per a demostrar les seves teories sobre el condicionament amb un nen anomenat el Albert, un nen de 9 mesos d'edat. L'experiment tenia l'objectiu de demostrar que el condicionament fu
ncionava i per tant va utilitzar a l'Albert, per a fomentar-li por a les rates. Per a fer això l'Albert, se li presentava una rata estímul neutre i a continuació s'emetia un so desagradable que provocaria la por estímul condicionat fins que finalment, Albert substituí l'estímul neutre pel condicionat amb la qual cosa finalment, va agafar por a les rates i per associació a tot allò similar. Aquest tipus d'experiments, obriren el debat sobre l'ètica a l'hora d'experimentar en éssers humans, i en molts països estan prohibits o mal vistos (afortunadament). Pel fet que les tècniques terapèutiques no estaven desenvolupades en aquella època el petit Albert continuà condicionat la resta de la seua vida.

Suscribirse a:
Entradas (Atom)